¿A on està el plaer?

Segons la Junta d'Extremadura “El plaer està en les teues mans”. Potser, no ho negue. Pero cred que també seria ben acertat dir que el nostre fastidi, disgust, inclús molèstia, “està en les seues mans”. Podríem assegurar que ho fan a posta i busquen i rebusquen la manera de gastar els diners públics en allò que puga molestar més als seus propietaris. Perque no s'obliden que el diner públic és del poble i vostés, l'únic que fan, millor dit, que deurien fer, és administrar-lo en la major exquisitat i encert possible. Són temps roïns. Per a vostés ya sabem que són els millors, només hi hauria que tirar l'ull a les seues particular finances. Mes per a la gran majoria del poble no. Poble al que es va enganyar fa alguns anys dient-li que ya havia aplegar a la majoria d'edat, pero seguix tenint una dosis de simplea tan gran que es deixa governar per aquells que continuen prenent-li el pel, un dia sí i atre també.

Que “El plaer està en les teus mans” és una cosa que fins el mes bovo sap. En sa vida han tingut vostés tant de “plaer” com el que ara estan gojant. Deu de ser una “gojada” no a soles tindre assegurat un sou com el que ara fruïxen (o varis, molts d'ells superior en un més a lo que molts treballadors guanyaran durant tot any), sino ademés dispondre de coches, cases (mansions), viages, vestits, joyes, dinars i demés chales en els que es veuen clavats. Circumstàncies totes estes de les que l'immensa majoria dels seus administrats no anem a fruir jamai, perque no hem tingut la sort de ser tocats en la vareta màgica de no sé quina fada. Tal volta eixa ignorància és la que nos priva d'eixos gojos. O a lo millor és atra cosa i ací estem confonent honradea i idiotea.
Escolte a una responsable (¿deuria de dir “membra”?) d'este circ declarar en inusitada soltura davant dels micròfons d'una emissora ràdio que la sexualitat deu formar part de l'educació dels nostres jóvens. Es cert, senyora/senyoreta, pero també deu formar part el respecte per els pares, o per els mestres, professors, meges, policies, etc.; en una paraula, pel pròxim. ¿Qué passa en l'ensenyança del llenguage, o de l'història...? ¿Per a quan un curset en el que s'ensenye a una determinada joventut a que en el transport públic deuen cedir-se el assents a les persones majors o malalts?. Igual és que açò no és políticament correcte i no dona vots.

Atra pregunta que em ve al cap: ¿la finalitat és l'ensenyança o adjudicar ad algú en concret la partida presupostària d'estos cursos? ¡Ahí està!


Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 13 de noviembre de 2009

¿Qué opinas?

© Tema: ValenciaCrónica, por Nasio Martínez basado en ProBlogger Template 2009

Back to TOP