¡Vaja en l’Ajuntament!
Flac favor que fan els edils d'esta ciutat al cedir al chantage, pur i dur, dels seus colegues socialistes que seguixen al peu de la lletra i sense botar-se una cometa del guió de les directrius de les ben conegudes forces nortenyes per engolir, com diria aquell ex-president de la transició, sense preses pero sense pauses, ad estes terres, en un hipotètic edén europeu de nom Països i de llinage que em calle, no sols per pudor i decència, sino perque, com dia cert personage d'estos últims dies, només la pronunciació me és “vomitiva”.
Em dona a mi que determinada institució ubicada un poc més allà de la desembocadura de l'Ebre, estaran refregant-se les mans. No només per l'èxit que per ad ells representa la sumissió (¿deuríem de dir rendició?) a les avaricioses glotoneries catalanes, sino també perque es riuran, a carcallades, del fet que ya estigam, una atra vegada, els valencians barallant-se en eixe espècie de creuada fratricida que, de tant en tant nos rebolica les entranyes per a prendre partit, encarniçadament, per una o atra opció.
Pregunte als valencians de a peu. No als polítics que és evident la seua parcialitat, ya que en ella va l'enfrontament en l'oposició; ni a determinat sector de la docència i investigació valenciana, donat que en la seua posició va unida la possibilitat o no de l'edició i distribució de la seua obra; ni als que confonen una tendència i atra en pseu-progressisme o anquilosament en antics règims... Pregunte, repetixc, ¿no els molesta perdre la seua pròpia personalitat?
Mes, no nos equivoquem. La culpa de tot açò és única i exclusiva dels valencians que nos hem deixat atropellar. I tot lo que se nos ocorre es atacar, en lo que ¡damunt! estem convertint-los en màrtirs. Crec que és un erro, un gran erro. Els que nos sentim valencians devem treballar per eixa valenciania tan denostada hui, i no estar sempre a la contra. No devem anar contra res, al cap i a la fi costà treball conquistar la democràcia i hi ha que fomentar-la en treball i, per damunt de tot, en educació. Aspecte este que no es demostra massa.
Recordem-ho. Si algú es sent català, té tot el dret a dir-ho. Això sí, el qui es senta valencià, que també ho diga, que no ho calle, i que s'expresse com vullga ¿Només tenen drets els seguidors de les tesis del I.E.C.?
Ya està be d'insults. Senyors, cadascú a lo seu, que el temps ya s'encarrega de descobrir les veritats.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 6 de noviembre de 2009
Em dona a mi que determinada institució ubicada un poc més allà de la desembocadura de l'Ebre, estaran refregant-se les mans. No només per l'èxit que per ad ells representa la sumissió (¿deuríem de dir rendició?) a les avaricioses glotoneries catalanes, sino també perque es riuran, a carcallades, del fet que ya estigam, una atra vegada, els valencians barallant-se en eixe espècie de creuada fratricida que, de tant en tant nos rebolica les entranyes per a prendre partit, encarniçadament, per una o atra opció.
Pregunte als valencians de a peu. No als polítics que és evident la seua parcialitat, ya que en ella va l'enfrontament en l'oposició; ni a determinat sector de la docència i investigació valenciana, donat que en la seua posició va unida la possibilitat o no de l'edició i distribució de la seua obra; ni als que confonen una tendència i atra en pseu-progressisme o anquilosament en antics règims... Pregunte, repetixc, ¿no els molesta perdre la seua pròpia personalitat?
Mes, no nos equivoquem. La culpa de tot açò és única i exclusiva dels valencians que nos hem deixat atropellar. I tot lo que se nos ocorre es atacar, en lo que ¡damunt! estem convertint-los en màrtirs. Crec que és un erro, un gran erro. Els que nos sentim valencians devem treballar per eixa valenciania tan denostada hui, i no estar sempre a la contra. No devem anar contra res, al cap i a la fi costà treball conquistar la democràcia i hi ha que fomentar-la en treball i, per damunt de tot, en educació. Aspecte este que no es demostra massa.
Recordem-ho. Si algú es sent català, té tot el dret a dir-ho. Això sí, el qui es senta valencià, que també ho diga, que no ho calle, i que s'expresse com vullga ¿Només tenen drets els seguidors de les tesis del I.E.C.?
Ya està be d'insults. Senyors, cadascú a lo seu, que el temps ya s'encarrega de descobrir les veritats.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 6 de noviembre de 2009
¿Qué opinas?
Publicar un comentario