Mes Alakrana
Veig a la Ministra Chacón en la tele, moments ans d'una roda de prensa i confie que els seus somriures siguen per nervis escènics, o alguna cosa pareguda, perque l'assunt no està per a moltes rialletes. Intenta calmar al personal i produïx l'efecte contrari: “Sabemos dónde están los rehenes; y estàn bien”. Horror. Perdone'm senyora, pero no em crec res. Llancen una granada per a que s'acosten, traslladen a tres dels rehens a terra en la amenaça de matar-los si en tres dies no els entreguen als que es dugueren cap ací, intimiden en que ad estos tres els seguiran uns atres tres i aixina fins al final dels trenta sis, la tripulació del Alakrana està quedant-se sense quemenjars, malviuen amenaçats per uns bàrbars que metralleta en mà els mantenen en pèssimes condicions mentrimentres els familiars ací en Espanya no a soles no saben res sino que damunt els comminen per a que no parlen en públic de l'assunt... ¿I s'atrevix a dir-nos que “sabemos que están bien...”? ¿Qui està be senyora ministra? Deixen-se de contes que l'assunt està que crema. Estem parlant de la dignitat, inclús de la vida d'uns treballadors espanyols.
Des del dos d'octubre en mans dels pirates somalís, no és per a frivolitats. I no ho és perque trenta i tants dies després que estos corsaris del segle XXI es feren en el govern del tonyiner espanyol, encara no se sap per ací que anem a fer. I lo que és més perillós, encara no saben vostés que van a fer. Bones preses es donaren en dur-se'n cap a Madrit als dos somalís capturats, ¿per a qué?. De u res se sap, es supon que està encarcerat. L'atre, més mediàtic, l'hem estat passejant de la presó a l'Audiència, d'allí al centre de menors, d'este al centre mèdic per a proves, més centre de menors, més Audiència, més meges, més proves, i més, i més, i més... ¿Segur que al remat no el ficaran en un avió i el tornaran a la seua terra? No tinc yo tants dubtes sobre el tema. Per cert, recorden-se'n de l'atre, del que no hi ha cap dubte sobre la seua edat. No el deixem ací i hi haja que tornar a per ell.
Està ben clar que als somalís poc, per no dir gens, els importa la sort que córreguen els seus dos compatriotes per ací; l'ancià (i dic açò perque no hi ha hagut cap dubte sobre ell) i el que ha sofrit el trànsit de chiquet a home i viceversa, en tres o quatre moments distints i consecutius. Com dia, ad aquells els importa poc lo que els passe als seues “coleguetes” d'armes, mes allà d'atre motiu de pressió. Pero a nosatres sí nos deu importar el futur dels nostres compatriotes que han de guanyar-se la vida lluitant, no a soles contra les inclemències de la mar, sino ara també contra els delinqüents d'aquella zona que, amparats pels seus governs, naveguen qual moderns barba-roges a la caça i captura d'uns preats tesors per els que els seus europeus governs pagaran lo que faça falta.
I este nostre també. Aplegarà el moment en que pagarà, encara que no siga capaç de reconéixer-ho en públic, perque no pot consentir que un “marró” d'estes característiques vinga a posar al descobert les seues diplomàtiques carències. ¡Serien ya massa!. I em pregunte, ¿Si és aixina, per qué no s'ha fet des d'un principi, evitant situacions de risc i temors gratuïts?.
Governar una nació deu ser alguna cosa més que anar a celebrar el Halloween en el President Obama.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 6 de noviembre de 2009
Des del dos d'octubre en mans dels pirates somalís, no és per a frivolitats. I no ho és perque trenta i tants dies després que estos corsaris del segle XXI es feren en el govern del tonyiner espanyol, encara no se sap per ací que anem a fer. I lo que és més perillós, encara no saben vostés que van a fer. Bones preses es donaren en dur-se'n cap a Madrit als dos somalís capturats, ¿per a qué?. De u res se sap, es supon que està encarcerat. L'atre, més mediàtic, l'hem estat passejant de la presó a l'Audiència, d'allí al centre de menors, d'este al centre mèdic per a proves, més centre de menors, més Audiència, més meges, més proves, i més, i més, i més... ¿Segur que al remat no el ficaran en un avió i el tornaran a la seua terra? No tinc yo tants dubtes sobre el tema. Per cert, recorden-se'n de l'atre, del que no hi ha cap dubte sobre la seua edat. No el deixem ací i hi haja que tornar a per ell.
Està ben clar que als somalís poc, per no dir gens, els importa la sort que córreguen els seus dos compatriotes per ací; l'ancià (i dic açò perque no hi ha hagut cap dubte sobre ell) i el que ha sofrit el trànsit de chiquet a home i viceversa, en tres o quatre moments distints i consecutius. Com dia, ad aquells els importa poc lo que els passe als seues “coleguetes” d'armes, mes allà d'atre motiu de pressió. Pero a nosatres sí nos deu importar el futur dels nostres compatriotes que han de guanyar-se la vida lluitant, no a soles contra les inclemències de la mar, sino ara també contra els delinqüents d'aquella zona que, amparats pels seus governs, naveguen qual moderns barba-roges a la caça i captura d'uns preats tesors per els que els seus europeus governs pagaran lo que faça falta.
I este nostre també. Aplegarà el moment en que pagarà, encara que no siga capaç de reconéixer-ho en públic, perque no pot consentir que un “marró” d'estes característiques vinga a posar al descobert les seues diplomàtiques carències. ¡Serien ya massa!. I em pregunte, ¿Si és aixina, per qué no s'ha fet des d'un principi, evitant situacions de risc i temors gratuïts?.
Governar una nació deu ser alguna cosa més que anar a celebrar el Halloween en el President Obama.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 6 de noviembre de 2009
¿Qué opinas?
Publicar un comentario