Berlin en festes
Estos dies la prensa, junt a la quota diària de crispació, nos du bonança. L'ocorregut el dilluns en Berlin, és una lliçó magistral per a la resta d'espectadors del mundanal circ. ¿Per a be? Segur, no cap cap dubte.
Té sa pròpia lliçó que deuríem deprendre, uns més que atres, perque és evident que ad alguns els fa falta major dedicació en este difícil art d'instruir-se del eixemple alié.
¿Pensaran igual en les seues ments? No ho sé. El temps s'encarregarà d'aclarir-nos l'incògnita. Pero no deixa de ser una lliçó vore tants Gorvachovs i Waleses agarrats de la mà en els actuals Merkels, Köhlers o Wowereits, i inclús en russos, americans, francesos i anglesos, verdaders artífexs i culpables de la desmembració del país.
Confesse que m'ha emocionat llegir que tots ells, en els seus dogmàtics i estereotipats discursos, han resaltat que la verdadera protagonista de l'acontenyiment fon “La Llibertat”. Règia i parca figura que no sol senyorejar pel nostre actual diccionari. Tot açò, suponc clar, sense tractar de llevar-se mèrits personals cap d'ells. Valors, prestigi i consideracions que sense dubte tingueren en aquell difícil i esperançador trànsit de la fragmentada Alemanya.
Com si faltara alguna cosa. ¿No li s'ha ocorregut a ningú en este tros de la geografia europea posar-se a obrir tombes? ¿Cap neurona àvida de “justícia” (aixina entre cometes) li ha pegat per seguir fantasmes d'atres époques? Que ningú nos vinga en faules de que hi ha que averiguar la veritat perque de les veritats i erros anteriors es deprén. No fa falta escarbar en els cors de la gent. Es coneix la veritat ¿faltaria més?, pero encara se sap molt més dels erros. Serà que els alemanys són faves i no han descobert el filó que això pot supondre per a acostar les brases a les seues partidistes e interessades sardines. Puix no. Com tantes i tantes voltes a lo llarc del temps, els alemanys, a pesar de les seues cosetes (o de les seues cosotes, no hi ha més que llegir l'història) renaix de les seues cendres i tots a una, a seguir avant ¡que és lo que pertoca!
Usar del bisturí produïx hemorràgia i la sanc és un be preat que la societat no deu malgastar. Ademés, com diu l'argot popular, “és ben escandalosa”.
Per cert, i acabe: ¿Cóm se'ls ha ocorregut acodir a la “Capella de la Reconciliació”? Serà, o perque no tenen traumes de cap tipo, o perque no estan en això de l'aliança de civilisacions contra... Dic yo.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 11 de noviembre de 2009
Té sa pròpia lliçó que deuríem deprendre, uns més que atres, perque és evident que ad alguns els fa falta major dedicació en este difícil art d'instruir-se del eixemple alié.
¿Pensaran igual en les seues ments? No ho sé. El temps s'encarregarà d'aclarir-nos l'incògnita. Pero no deixa de ser una lliçó vore tants Gorvachovs i Waleses agarrats de la mà en els actuals Merkels, Köhlers o Wowereits, i inclús en russos, americans, francesos i anglesos, verdaders artífexs i culpables de la desmembració del país.
Confesse que m'ha emocionat llegir que tots ells, en els seus dogmàtics i estereotipats discursos, han resaltat que la verdadera protagonista de l'acontenyiment fon “La Llibertat”. Règia i parca figura que no sol senyorejar pel nostre actual diccionari. Tot açò, suponc clar, sense tractar de llevar-se mèrits personals cap d'ells. Valors, prestigi i consideracions que sense dubte tingueren en aquell difícil i esperançador trànsit de la fragmentada Alemanya.
Com si faltara alguna cosa. ¿No li s'ha ocorregut a ningú en este tros de la geografia europea posar-se a obrir tombes? ¿Cap neurona àvida de “justícia” (aixina entre cometes) li ha pegat per seguir fantasmes d'atres époques? Que ningú nos vinga en faules de que hi ha que averiguar la veritat perque de les veritats i erros anteriors es deprén. No fa falta escarbar en els cors de la gent. Es coneix la veritat ¿faltaria més?, pero encara se sap molt més dels erros. Serà que els alemanys són faves i no han descobert el filó que això pot supondre per a acostar les brases a les seues partidistes e interessades sardines. Puix no. Com tantes i tantes voltes a lo llarc del temps, els alemanys, a pesar de les seues cosetes (o de les seues cosotes, no hi ha més que llegir l'història) renaix de les seues cendres i tots a una, a seguir avant ¡que és lo que pertoca!
Usar del bisturí produïx hemorràgia i la sanc és un be preat que la societat no deu malgastar. Ademés, com diu l'argot popular, “és ben escandalosa”.
Per cert, i acabe: ¿Cóm se'ls ha ocorregut acodir a la “Capella de la Reconciliació”? Serà, o perque no tenen traumes de cap tipo, o perque no estan en això de l'aliança de civilisacions contra... Dic yo.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 11 de noviembre de 2009
¿Qué opinas?
Publicar un comentario