L’idioma de l’Administració
Soc un ciutadà més que deu acodir de tant en quant, per qüestió del treball, al Registre General de la Oficina del Prop ubicada en el carrer Colon d'esta ciutat.
En el dit servici, els administrats que devem usar-lo, hem de esperar a que se nos “cride” des d'una pantalla d'ordenador que reflexa, igualment, el numeret que cadascú du assignat. Puix be. D'això precisament es tracta. Els numerets en qüestió van precedits per una lletra, segurament indicatius que distribuïxen el tipo d'assunt que es va a presentar o a solicitar informació: “R”, “F”, etc. L'ordenador de referència, a banda de mostrar-lo en pantalla, el clama de viva veu dient primer la lletra, a continuació el número i de seguit la taula a la que deu de dirigir-se el ciutadà.
La primera volta que el vaig escoltar, no m'ho podia creure. Cite lliteralment un anunci qualsevol. Mentres la pantalla reflexa el “R 024, taula 2”, la metàlica veuota que ho acompanya clama a l'auditori: “número – erra – vintiquatre – taula dos”; Un atre, pel “F 005, taula 3”, “número – efa – cinc – taula tres”.
¿”Erra” i “Efa”? ¿Des de quan en valencià R, és erra, o F és efa?. Pero... ¿a on estem?.
No estic massa docte en les últimes “re-assignacions” del vocabulari editat per la AVL, pero molestant-me en buscar-ho em done conte que tant la R com la F, apareixen com “erre” i “efe” com a primeres accepcions, es dir, com la forma normal i habitual que té el poble valencià per a designar els noms d'eixes consonants. Si aixina ho és ¿Per qué no es pronuncia d'eixa manera?
A lo que es veu, volem ser més “papistes” que el Papa i més barcelonins que els de Barcelona.
Senzillament l'assunt és de vergonya i mentrimentres, ací aguantarem lo que no està escrits en els llibres.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 4 de noviembre de 2009
En el dit servici, els administrats que devem usar-lo, hem de esperar a que se nos “cride” des d'una pantalla d'ordenador que reflexa, igualment, el numeret que cadascú du assignat. Puix be. D'això precisament es tracta. Els numerets en qüestió van precedits per una lletra, segurament indicatius que distribuïxen el tipo d'assunt que es va a presentar o a solicitar informació: “R”, “F”, etc. L'ordenador de referència, a banda de mostrar-lo en pantalla, el clama de viva veu dient primer la lletra, a continuació el número i de seguit la taula a la que deu de dirigir-se el ciutadà.
La primera volta que el vaig escoltar, no m'ho podia creure. Cite lliteralment un anunci qualsevol. Mentres la pantalla reflexa el “R 024, taula 2”, la metàlica veuota que ho acompanya clama a l'auditori: “número – erra – vintiquatre – taula dos”; Un atre, pel “F 005, taula 3”, “número – efa – cinc – taula tres”.
¿”Erra” i “Efa”? ¿Des de quan en valencià R, és erra, o F és efa?. Pero... ¿a on estem?.
No estic massa docte en les últimes “re-assignacions” del vocabulari editat per la AVL, pero molestant-me en buscar-ho em done conte que tant la R com la F, apareixen com “erre” i “efe” com a primeres accepcions, es dir, com la forma normal i habitual que té el poble valencià per a designar els noms d'eixes consonants. Si aixina ho és ¿Per qué no es pronuncia d'eixa manera?
A lo que es veu, volem ser més “papistes” que el Papa i més barcelonins que els de Barcelona.
Senzillament l'assunt és de vergonya i mentrimentres, ací aguantarem lo que no està escrits en els llibres.
Publicado por Ferran Martinez i Garcia, el 4 de noviembre de 2009
2 Comentarios:
¿Y que me dices del acento de la -e- de Valencia? No entiendo como el ayuntamiento se ha vuelto a bajar los pantalones una vez mas.
Qué et tinc que dir, Andreu. Un atre destarifo més, dels mils i mils que nos ofeguen cada dia. Escrit aixina “València” o “Valéncia” no diu massa. És a l'hora de la pronunciació quan es troben les verdaderes diferències. Només tinc que dir que, en Alacant, Castelló i Valéncia, yo sempre he sentit pronunciar “Valéncia”. I només en algunes parts de Catalunya ho he sentit com València. És la mateixa qüestió que es plantejà entre Dènia i Dénia. Pero aquells tingueren mes sort i el IEC (Institut d'Estudis Català, per als que ho desconeguen) acceptà la “e” tancada. En Valéncia no. Segons qui mana en estos assunts, la “e” de nostra capital es oberta i no tancada. Aixina que ya ho sabeu, oficialment es València i no Valéncia com sempre s'ha dit. Realment, la tradició del poble valencià, no pinta res per ad estos senyors (Ben evident, ¡són catalans!). Gràcies AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua ¿de quina?) per continuar sembrant l'incultura i el desconcert. Per a mi, per si no ha quedat ben clar, sempre serà Valéncia.
Publicar un comentario